Fira de Tots Sants de Cocentaina

Introducció: La Fira de Tots Sants de Cocentaina fou creada el 1346 per privilegi reial de Pere III (Pere II de València) al comte de Cocentaina Roger de Llúria. La fira està dividida en diversos espais. Un dels tradicionals és el de maquinària agrícola, que hui en dia ocupa la part central de la fira, i bàsicament s'exposen cotxes, camions, maquinària  agrícola i maquinària de construcció. Altres zones de la fira, són el zoc àrab, el mercat cristià, la zona d'atraccions infantils, l'exposició d'animals, etc.

Origens: El dia 12 de maig de 1346, Pere III (Pere II de València) concedeix, al seu oncle, l'almogàver i primer comte de Cocentaina, Roger de Llúria el privilegi reial per celebrar la Fira. De manera inusual, la llargada de la Fira anava des del 29 de setembre fins al 14 d'octubre, la qual cosa, magnificava la categoria d'aquesta, car l'habitual per aquest tipus d'esdeveniments era no superar la setmana.

Des d'aleshores, la Fira de Cocentaina gaudeix de nombrosos favors, un d'ells, la condició de franquícia, que assegura la mercaderia dels compradors i venedors durant el viatge d'anada a la Fira, el de tornada i durant la Fira.

La segona fira: L'any 1457, Alfons IV (Alfons III de València), concedeix al comte de Cocentaina, en Ximén Pérez de Corella, un nou privilegi per a la celebració d'una segona fira. Aquesta fira se celebraria al maig. Aquesta fira va ser molt breu, ja que als pocs anys es va deixar de fer.

Segle XIX: 

En la primera meitat del segle XIX, la Fira pateix una aturada motivada per les epidèmies, guerres i desastroses collites. Al 1865, torna a produir-se la suspensió de la Fira per una ordre governativa.

Diari de classe III: Com era una ciutat medieval

Les ciutats medievals estaven protegides per muralles. L'interior del recinte emmurallat era atapeït i l'aberíntic i no hi havia cap ordenació del pla urbà. En el centre solia haver una plaça, al voltant de la qual se situaven els edificis més importants: l'ajuntament, el mercat, l'església principal o la catedral. Els carrers eren estrets, bruts, sense empedrar, sense vorera i sense clavegueram. Tot aixó, va afavorir la difusió de malalties (còlera, tifus, pesta...) i els incendis. A més, els nobles van fer construir palaus luxosos per a tenir residència.

Diari de classe II: Introducció al tema: La Ciutat Medieval

Entre els segles XII i XIV, geàcies a les millores de l'agricultura i a l'augment de la població, es va iniciar a Europa desenvolupament econòmic que va afavorir el renaixement de les ciutats.

Les ciutats eren un centre de prducció artesana i d'intercanvi de productes; Les ciutats van créixer i es van protegir amb muralles a més es van omplir de palaus, esglèsies, catedrals i mercats.

Va sorgir una nova classe social, la burguesia (comerciants, artesans, banquers). Els monarques van aprofitar el creixement de la burguesia per consolidar el poder sobre la noblesa feudal. Va sorgir un nou estil artístic anomenat gòtic, que va permetre realitzar edificis més alts i esvelts.

Diari de classe I: L'art romànic

A partir dels segles XI i XIII, a bona part d'Europa va apareixen un nou art, amb semblances amb l'art romà per això reb el nom d'art romànic.

La major part de les manifestacions artístiques de l'època eren religioses.

de les tres arts: Escultura, Pintura i Arquitectura, la més important era l'arquitectura, i les altres dues, solament eren per decorar.

L'esglèsia romànica, estava formada per:

· La planta: al principi, era d'un sol braç (planta basilical), després es va afegir una nau més petita, que feia que l'esglèsia tinguera forma de creu llatina, evocant la creu on crist va morir.

· L'absis, era la capçalera de l'esglèsia i es va anar fent circular.

· Per donar solidessa a les construccions es feien voltes de canó. A més els arcs eren de mig punt, o vitja circunferència.

· Els murs és feien molt amples, però de tota manera, es posava contraforts a l'exterior per donar-li més solidessa. Es feien molt pocs forats als murs, per això les finestres són xicotetes i estretes, i l'interior de l'esglesia és molt fosc.

· També és solia possar la torre campanar, per cridar a l'oracio.

· A algunes esglèsies romàniques es feien claustres. 

l'Alhambra de Granada

L'Alhambra és una ciutat palatina andalusí situada a Granada (Espanya). Es tracta d'un ric palau i fortalesa que allotjava al monarca i la cort nassarí del Regne de Granada.

Els mosaics de l ‘Alhambra fa servir tres tipus de suport: la ceràmica, l’estuc i la fusta.Els temes principals que utilitza són: -L’epigrafia: amb caràcters cursius o geomètrics - La decoració vegetal - La decoració geomètrica. l ‘Alhambra, en l’aspecte geomètric, és un gran homenatge a quadrat, a les seves proporcions i a la seva estabilitat. Indica els quatre elements, les quatre estacions, les quatre edats de la vida, els quatre punts cardinals que donen ordre al món, pot arribar a ser una font inesgotable d’exemples de transformacions geomètriques planes.

Els mosaics de l ‘Alhambra fa servir tres tipus de suport: la ceràmica, l’estuc i la fusta.

Els temes principals que utilitza són: -L’epigrafia: amb caràcters cursius o geomètrics - La decoració vegetal - La decoració geomètrica

l ‘Alhambra, en l’aspecte geomètric, és un gran homenatge a quadrat, a les seves proporcions i a la seva estabilitat. Indica els quatre elements, les quatre estacions, les quatre edats de la vida, els quatre punts cardinals que donen ordre al món, pot arribar a ser una font inesgotable d’exemples de transformacions geomètriques planes.