Carles I d'Espanya

Fill de Joana I de Castella i Felip el Bell i nét per via paterna de Maximiliano I d'Àustria (Habsburg) i Maria de Borgonya (dels que va heretar dels Països Baixos, els territoris austríacs i dret al tron imperial) i per via materna dels Reis Catòlics, dels que va heretar Castella, Navarra, les Illes Canàries, les Índies, Nàpols, Sicília i Aragó.

Don Carlos per la gràcia de Déu Rei de Romans Emperador Semper August.

La senyora Joana la seva mare i el mateix Don Carlos per la mateixa gràcia Reis de Castella, de Leon, de Aragon, de les dues Sicílies, de Ierusalen, de Navarra, de Granada, de Toledo, de València, de Galícia, de Mallorca, de Sevilla, de Sardenya, de Còrdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaen, dels Algarbes, de Algezira, de Gibraltar, de les Illes de Canària, de les Índies illes i terra ferma del Mar Oceano,

Comtes de Barcelona,

Senyors de Vizcaya i de Molina,

Ducs de Atenes i de Neopatria,

Comtes de Ruysellon i de Çorciano,

Arxiducs d’Àustria,

Ducs de Borgonya de Bravante

Els regnes cristians peninsulars

EL REGNE DE LLEÓ

Alfons III aprofità la feblesa dels musulmans per conquerir fins al Duero. Els llauradors s’establiren en aquestes terres i canviaren la capital a Lleó per defensar els territoris.

EL REGNE DE CASTELLA

És la frontera oriental del regne de Lleó amb Al-Andalus. Es va crear una línia de castells per defensar el territori i als ciutadans.

Governada per comptes Lleonesos. Un d’ells es va independitzar. Anys després va quedar incorporada a Navarra. Un rei va dividir el regne entre els seus fills i un s’autoproclamà rei de Castella.

LA MARCA HISPÀNICA

fou creada per Carlemany per defensar la frontera sud i dividida en diversos comptats. Quan Carlemany és va morir, els comptes es van proclamar reis dels seus territoris.Està formada

per Navarra, Aragó i els comtats catalans

2n trimestre. Diari de Classe I: LA PESTA NEGRA

Introducció:

La Pesta Negra va ser anomenada així a causa dels numerals bulbs en els nòduls limfàtics (coll, aixelles, i engonals). Va ser una malaltia que es va contagiar per mitjà de les rates, i hi anaven a les ciutats per la gran quantitat de brutícia que s'acumulava als carrers. S'especula que la malaltia hauria pogut originar-se al nord de l'Índia, ja que els primers casos d’epidèmies són a les estepes de l'Àsia central, des d'on els exèrcits i els mercaders mongols l'haurien transmès.

Tipus de transmissió:

Hi havia diverses formes de contagiar la malaltia:

• La pesta bubònica: era la forma més comú de la Pesta Negra. Es transmetia pel contacte directe amb rates, puces i polls infectats.
•  La pesta pulmonar: És l'única de les tres variants que es transmetia per via oral, a través de gotetes de saliva contaminada pel bacteri d'una persona infectada
•  La pesta septicèmica: era la menys freqüent de les tres formes però, alhora, la més mortífera, atès que la infecció envaïa ràpidament la sang.

Conseqüències de la pesta negra:

•  La principal conseqüència és que va duplicar la mortalitat d’Europa
•  L’epidèmia, a Europa va afectar en una temporada de crisi agrària

Tractament de l’epidèmia:

Donada l'escassa higiene i el nul coneixement sobre els gèrmens de l'època, la saviesa popular afirmava que l'única forma coneguda d'evitar la pesta era fugir d'ella. El poble, totalment ignorant dels mecanismes de transmissió, es va esforçar per a trobar un boc expiatori. I aquests van ser, com en tantes altres èpoques de la història, els..jueus.

Encara que la major part dels metges fugien de les ciutats quan es donaven compte de les infeccions, perquè eren plenament conscients que no hi havia res que poguessin fer per les víctimes.

Molts metges van fugir, però altres es van quedar a combatre l’epidèmia. Eren els anomenats metges de la pesta. Portaven una màscara amb forma de bec d'au, a l'interior introduïen herbes aromàtiques. En aquella època es creia que el contagi de la malaltia estava relacionat amb la seva desagradable olor, raó per la qual els doctors adoptaven aquesta mesura de protecció.

Fira de Tots Sants de Cocentaina

Introducció: La Fira de Tots Sants de Cocentaina fou creada el 1346 per privilegi reial de Pere III (Pere II de València) al comte de Cocentaina Roger de Llúria. La fira està dividida en diversos espais. Un dels tradicionals és el de maquinària agrícola, que hui en dia ocupa la part central de la fira, i bàsicament s'exposen cotxes, camions, maquinària  agrícola i maquinària de construcció. Altres zones de la fira, són el zoc àrab, el mercat cristià, la zona d'atraccions infantils, l'exposició d'animals, etc.

Origens: El dia 12 de maig de 1346, Pere III (Pere II de València) concedeix, al seu oncle, l'almogàver i primer comte de Cocentaina, Roger de Llúria el privilegi reial per celebrar la Fira. De manera inusual, la llargada de la Fira anava des del 29 de setembre fins al 14 d'octubre, la qual cosa, magnificava la categoria d'aquesta, car l'habitual per aquest tipus d'esdeveniments era no superar la setmana.

Des d'aleshores, la Fira de Cocentaina gaudeix de nombrosos favors, un d'ells, la condició de franquícia, que assegura la mercaderia dels compradors i venedors durant el viatge d'anada a la Fira, el de tornada i durant la Fira.

La segona fira: L'any 1457, Alfons IV (Alfons III de València), concedeix al comte de Cocentaina, en Ximén Pérez de Corella, un nou privilegi per a la celebració d'una segona fira. Aquesta fira se celebraria al maig. Aquesta fira va ser molt breu, ja que als pocs anys es va deixar de fer.

Segle XIX: 

En la primera meitat del segle XIX, la Fira pateix una aturada motivada per les epidèmies, guerres i desastroses collites. Al 1865, torna a produir-se la suspensió de la Fira per una ordre governativa.

Diari de classe III: Com era una ciutat medieval

Les ciutats medievals estaven protegides per muralles. L'interior del recinte emmurallat era atapeït i l'aberíntic i no hi havia cap ordenació del pla urbà. En el centre solia haver una plaça, al voltant de la qual se situaven els edificis més importants: l'ajuntament, el mercat, l'església principal o la catedral. Els carrers eren estrets, bruts, sense empedrar, sense vorera i sense clavegueram. Tot aixó, va afavorir la difusió de malalties (còlera, tifus, pesta...) i els incendis. A més, els nobles van fer construir palaus luxosos per a tenir residència.

Diari de classe II: Introducció al tema: La Ciutat Medieval

Entre els segles XII i XIV, geàcies a les millores de l'agricultura i a l'augment de la població, es va iniciar a Europa desenvolupament econòmic que va afavorir el renaixement de les ciutats.

Les ciutats eren un centre de prducció artesana i d'intercanvi de productes; Les ciutats van créixer i es van protegir amb muralles a més es van omplir de palaus, esglèsies, catedrals i mercats.

Va sorgir una nova classe social, la burguesia (comerciants, artesans, banquers). Els monarques van aprofitar el creixement de la burguesia per consolidar el poder sobre la noblesa feudal. Va sorgir un nou estil artístic anomenat gòtic, que va permetre realitzar edificis més alts i esvelts.

Diari de classe I: L'art romànic

A partir dels segles XI i XIII, a bona part d'Europa va apareixen un nou art, amb semblances amb l'art romà per això reb el nom d'art romànic.

La major part de les manifestacions artístiques de l'època eren religioses.

de les tres arts: Escultura, Pintura i Arquitectura, la més important era l'arquitectura, i les altres dues, solament eren per decorar.

L'esglèsia romànica, estava formada per:

· La planta: al principi, era d'un sol braç (planta basilical), després es va afegir una nau més petita, que feia que l'esglèsia tinguera forma de creu llatina, evocant la creu on crist va morir.

· L'absis, era la capçalera de l'esglèsia i es va anar fent circular.

· Per donar solidessa a les construccions es feien voltes de canó. A més els arcs eren de mig punt, o vitja circunferència.

· Els murs és feien molt amples, però de tota manera, es posava contraforts a l'exterior per donar-li més solidessa. Es feien molt pocs forats als murs, per això les finestres són xicotetes i estretes, i l'interior de l'esglesia és molt fosc.

· També és solia possar la torre campanar, per cridar a l'oracio.

· A algunes esglèsies romàniques es feien claustres.